Crònica de les Colònies del 20è Aniversari

Aquest passat cap de setmana van tenir lloc les esperades colònies anuals dels Ganàpies de la UAB. Enguany, però, l’esdeveniment tenia un misticisme afegit que les feia molt especials: eren les colònies del 20è aniversari de la colla, cosa que serviria per agrupar-se, xerrar, i en definitiva compartir. Amb qui? No només amb la resta de la colla i els ‘novatus’, com és habitual de fer cada any, sinó que aquest cop hi havia el valor afegit de trobar-se amb un grapat de Ganapiots, gent que va formar part de la colla en algun moment de la seva vida. I no ens oblidem dels Ganapiets, els fills d’aquests últims, els quals en van venir uns 10 o 15. (‘Ca monus!’, deien alguns Ganàpies de Barcelona al veure’ls)

El dissabte al migdia va ser l’hora en què la gran majoria vam començar a arribar a la casa de colònies, situada al Montseny, per fer un dinar de carmanyola. Temps per els primers retrobaments, primera inspecció del terreny, presentacions,… Havent dinat els més petits van prendre la iniciativa, i van començar a explorar l’exterior del cobert on es va dinar (que més aviat serviria de refugi ideal per fer-hi part de l’animació i la festa final). Mentrestant, Ganàpies i Ganapiots van continuar arribant amb un degoteig constant, que duraria fins al vespre. Partides de ‘buti’ (alguns es van atrevir amb el sacrilegi de provar nous jocs de cartes, que no anomenarem per no ultratjar les sagrades escriptures i perdre un punt de Carisma), anècdotes, pagaments d’última hora, i alguna becaina que també va caure.

Les 5 de la tarda va ser l’hora d’activar-se altre vegada, per anar a la pista a fer castells. De germanor, per fornades, de novells, folres, ‘aconxanetes’… Menys manilles, pràcticament s’hi va veure tota la gamma de castells. Destacar que van guanyar, per votació del jurat no popular, els Ganapiots sense fills, i que els veteranus ens van donar una bona lliçó: quan volen i s’hi posen, encara poden donar molta guerra. Encara flipem amb el 3d6 amb ‘aconxaneta’ que es van marcar, com qui no vol la cosa. Esperit Ganàpia, clar que sí!

Passades les 7, torn pels records, que van consistir en una xapa i un got especials del 20è aniversari, i la samarreta també edició limitada pels que l’havien encarregat.

Estàvem tant entusiasmats amb els castells i els records, que se’ns van fer més de dos quarts de 8, i Jaume Barri ja portava una bona estona a punt per tocar! Au tots corrents cap al cobert, que l’ocasió s’ho mereixia. Durant la següent hora vam ballar, saltar i riure com feia molt de temps que no fèiem. Quin goig poder gaudir de l’animador en “petit comitè”, una passada!

Seguim corrent cap a sopar, que la marató ja està a punt d’arribar al moment culminant, i tornem a fer tard! De primer espaguetis a la carbonara, i de segon botifarra amb patates (crec, aquí ja no començo a estar segur d’algunes coses). Postres? Ni idea. Força càntics, tot i que després de Jaume Barri vam aprofitar per baixar algunes pulsacions.

Torn pels vídeos. Aquí sí que no tinc paraules, ni una. Els heu de veure! No vaig poder evitar agafar uns metres d’angle i quedar-me una estoneta observant als assistents. Alguns embadalits, somriures tímids, apretades de mans, abraçades, algunes llàgrimes, mans a l’espatlla,… Emocions a flor de pell. Amb tot això, moment de reflexió i adonar-se del perquè t’estimes tant a un col·lectiu de persones, què els fa especials i perquè tot això i més tenen sentit i valen la pena.

Del que va venir després dels vídeos, no se’n pot explicar massa cosa. Als que hi éreu, ho vam petar! Als que no vau poder ser-hi, és d’aquelles festes que es comenten extensivament els dies posteriors, cosa que indica que va ser prou èpica (o històrica com dirien alguns).

Després de dormir, o no, toca parlar de l’endemà m’imagino.

La meva experiència la resumeix a la perfecció un text del Ricard Burguès, que al llegir-lo em va tocar i molt:

“El dia següent a les colònies però, toca actuar amb la teva colla. Comparteixes plaça amb altres formacions i coincideixes amb alguns companys ganàpies i ganapiots del dia anterior.

Sobren paraules. No et saludes, no preguntes com estàs, potser ni t’hi acostes.

Simplement, et mires als ulls.

I somrius.

Per molts anys Ganàpies.”

Pol Sarrau, amb l’ajuda de Ricard Burguès

CIMG4575_fb

Fotografia: Martí Urgell